¿Cómo es posible?

¿Cómo es posible?

Lo de Afganistán me resulta inexplicable. Ni compartí los motivos con los que las potencias justificaron en su momento la intervención de Occidente, ni comparto los que han llevado al abandono del país en manos de los Talibanes.

Aquellos polvos nos trajeron estos lodos y la victima de la geopolítica es Afganistán, un país sin sosiego ni estabilidad en los últimos veinte años. Los países occidentales que dicen defender los valores de democracia y libertad deberían revisar sus intervenciones en terceros países y las consecuencias devastadoras que dejan tras de sí.

Lo de Afganistán es un desastre sin paliativos. Al pueblo afgano le espera un futuro nada esperanzador, en especial a las mujeres y las niñas que sufrirán el sometimiento, la invisibilidad social y la perdida absoluta de derechos bajo el régimen talibán.

De un plumazo las mujeres de este país han vuelto a la edad media y han visto abolidos todos sus derechos, desde la pérdida de identidad a la educación y el derecho a moverse libremente. Deberán ir tapadas de los pies a la cabeza, sin poder trabajar fuera de casa. No podrán hablar o reírse en voz alta, ni dar la mano, ni salir solas si no van acompañadas de un varón de la familia. Si lo hacen irán a la cárcel, o incluso serán dilapidadas.  

¿Dónde quedan sus derechos humanos? ¿Cómo es posible que sean pisoteados unos derechos que nos han costado más de cien años de lucha, sin que tiemblen de indignación las plazas o los parlamentos de todo el mundo?

Encarna García Jiménez, portaveu del grup municipal de Viladecans en Comú.

Publicat a la Revista Viladecans, núm. 285, d’octubre de 2021.

Transición ecológica: no basta con las buenas intenciones

Transición ecológica: no basta con las buenas intenciones

El pleno de municipal declaró la emergencia climática en Viladecans y marcó como líneas estratégicas la lucha contra el cambio climático y la transición ecológica, bajo el paraguas de los objetivos de desarrollo sostenible y la agenda urbana.

‘Transición ecológica’ significa transitar, ponerse en movimiento, dar pasos decididos para transformar la realidad actual y hacer frente a los problemas y retos planteados. No podemos esperar ni un minuto más. Con solo abrir el diario se ve que se hace tarde, que el tiempo juega en nuestra contra.

En aquest viatge la sostenibilitat és el timó per dur-nos  fins a on volem arribar. Ja no n’hi ha prou amb les bones intencions ni amb les paraules escrites.  Per avançar cal canviar, seriosament, emprendre accions concretes que millorin la salut de les persones i  del planeta.

La transició ecològica és passar de la dependència energètica i hídrica a l’autosuficiència, a la democratització dels recursos essencials per a la vida. És Invertir en descarbonitzar (reduir les emissions de CO2) i abandonar inversions en sectors contaminants com l’aviació.  

Amb la transició ecològica el gris de les nostres ciutats ha de deixar pas al verd de la biodiversitat i de la vida, i cal emprendre amb decisió la reducció de la desigualtat. La  salut  i la qualitat de vida de les persones han de ser el motor de canvi. El benestar de les persones ha de ser  la prioritat de l’economia i de la política. Per això lluitem i treballem la gent de Viladecans en Comú.

Encarna García Jiménez, portaveu del grup municipal de Viladecans en Comú.

Publicat a la Revista Viladecans, núm. 284, de setembre de 2021.

6 bons motius per dir NO a l’ampliació de l’aeroport que proposa AENA

6 bons motius per dir NO a l’ampliació de l’aeroport que proposa AENA

  1. Trenca el fràgil equilibri mediambiental del Delta del Llobregat, en destruir l’estany de la Ricarda al Prat, que sumat al Remolar a Viladecans, té un altíssim valor mediambiental, impossible de reproduir en un altre lloc. Tots dos formen part de la Xarxa Natura 2000.
  2. Va en contra de la declaració d’emergència climàtica, feta pels governs de Catalunya i de l’Estat, i pels ajuntaments de molts municipis, entre ells Viladecans.
  3. Fa impossibles els objectius de la Llei de Canvi Climàtic, que obliguen a reduir les emissions en un 50% d’aquí al 2030. El sector aeronàutic és el que més contribueix a l’increment d’emissions.
  4. No podem confiar en les promeses de compensació d’AENA quan encara no s’han compensat els danys ambientals de l’ampliació del 2004. Fins i tot la Comissió Europea ha advertit l’Estat espanyol que cal protegir més i millor els nostres espais naturals del Delta del Llobregat.
  5. No s’ajusta al model de turisme sostenible que volem i que el planeta necessita. El 80% del turisme que visita Barcelona ho fa amb avió, fet que suposa un 75% de la petjada total de carboni. Optar pels vols transoceànics i per l’arribada de 70 milions de turistes incrementaria enormement les emissions.
  6. Mentre es reclama que s’aturin al Prat els vols transoceànics hi ha rodalies que encara no s’aturen a l’estació de Viladecans. Segueix sense ampliar-se ni millorar-se la xarxa dels nostres trens de rodalies, els que agafem cada dia per anar a treballar, mentre parlen de milers de milions per ampliar l’aeroport.

A tot Europa les polítiques de mobilitat s’encaminen cap a un model més centrat en les connexions ferroviàries que en el transport aeri.

La inversió imprescindible ha de ser la millora de la xarxa ferroviària:

  • crear un sistema aeroportuari descentralitzat com el de Londres connectant per tren els aeroports del Prat, Girona i Reus;
  • posar en marxa el Corredor Mediterrani;
  • millorar la connexió entre Barcelona i Madrid;
  • invertir en les línies ferroviàries que ens connecten amb Europa.

👉 Llegeix aquí el nostre posicionament.

No a l’ampliació de l’Aeroport

No a l’ampliació de l’Aeroport

Vivim a una ciutat, Viladecans, amb un enclavament privilegiat. Amb diversitat d’espais naturals, envoltada de grans infraestructures i sota la influència de l’Àrea Metropolitana. El nostre territori es desplega en dos grans àmbits geogràfics: la plana deltaica, on es concentra la zona agrícola i alguns espais protegits; i la zona litoral, de gran valor natural, amb les platges, les zones humides i la pineda, que per els seus valors naturals formen part de la xarxa natura 2000 i són zona d’especial protecció per a les aus.

Els espais naturals del Delta del Llobregat configuren un mosaic de paisatges de gran interès natural, que per la seva riquesa i biodiversitat són dels més importants de Catalunya. De fet, no hi ha cap gran metròpolis a la Mediterrània que gaudeixi d’uns aiguamolls d’importància internacional a les seves portes.

El Delta del Llobregat és un territori complex en lluita constant per harmonitzar la convivència entre ciutats, espais naturals, zones agrícoles, indústries, equipaments esportius i comercials, xarxes viaries, ferroviàries i grans infraestructures com el Port i l’Aeroport. En aquets espai de gran centralitat metropolitana i en el context actual d’emergència climàtica, mantenir l’equilibri territorial és del tot imprescindible per garantir la qualitat de vida de les persones, la funcionalitat dels sistemes i la diversitat d’usos en que es sustenten els serveis productius, socials i ecosistèmics que fan del nostre territori un espai d’importància estratègica per al sud d’Europa.

El Delta ha sofert durant anys profundes intervencions con l’ampliació de l’aeroport o del port de Barcelona, que han tingut un fort impacte sobre el territori. La proposta d’Aena d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport 500m cap a l’est, a més de suposar el trencament del consens lluitat des del territori i acordat entre les administracions estatals, autonòmiques i municipals al 1994; implicaria la destrucció del paratge de La Ricarda, afectant molt greument, la xarxa natura 2000 i al corredor biològic de tot l’àmbit, destruint una part molt important de l’estructura verda de l’àrea metropolitana de Barcelona.

SUPOSARIA UN GRAN DESASTRE NATURAL, AGRÍCOLA I PATRIMONIAL. JA NO PODEM CONTINUAR ESMICOLANT EL TERRITORI, NI OFEGANT ELS ESPAIS NATURALS. NO PODEM CEDIR NI UN PAM MÉS DE TERRA PER AMPLIAR INFRAESTRUCTURES I MENYS, SI FER-HO SUPOSA LA PÈRDUA DE QUALSEVOL ZONA HUMIDA DEL JA FRÀGIL SISTEMA DEL DELTA

A més dels efectes negatius sobre els espais naturals, l’ampliació de l’aeroport suposaria passar de 52 milions de passatgers a 75 milions a l’any. Més de 23 milions de passatgers més per any, fet que ens hauria de convidar a reflexionar sobre la sostenibilitat de la proposta. És aquest sistema aeroportuari sostenible i just territorial, social, econòmica i mediambientalment? No seria més lògic, que aeroports propers com el de Girona i Reus es convertissin en la quarta pista de l’aeroport del Prat/ BCN, contribuint així a generar en aquests altres territoris noves àrees de centralitat i oportunitats de desenvolupament econòmic complementàries a les ja existents en el Delta?

En una situació d’emergència climàtica com la que estem vivint, en la que els governs progressistes de l’estat i els Ajuntaments de Barcelona i del Delta del Llobregat, estan apostant per polítiques de transició ecològica i de lluita contra el canvi climàtic, centrades en defensar la salut de les persones i en una forta reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; no ens podem enganyar, ni a nosaltres, ni a la ciutadania.

L’ampliació de la tercera pista de l’aeroport suposaria sumar 23 milions de passatgers a l’any als ja existents, que vindrien al territori en avió i per tant, augmentaria de manera alarmant el nombre de vols i amb ells, les emissions de gasos efecte hivernacle i la petjada de carboni. Això, en una zona com la nostra, especialment castigada per la contaminació atmosfèrica i acústica que amenaça greument la salut de les veïnes i veïns!

ALGÚ CREU QUE ÉS POSSIBLE PLANTEJAR-SE SERIOSAMENT LA REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE C02 I DE LA CONTAMINACIÓ QUE PATEIX L’ÀREA METROPOLITANA, INCREMENTANT QUASI UN 25% ELS VOLS QUE ARRIBEN A L’AEROPORT?

És més que evident que no, molt al contrari. Siguem seriosos. No podem ignorar que l’Aeroport del Prat és un dels principals responsables de les emissions de gasos efecte hivernacle al Delta del Llobregat i a l’àrea metropolitana. És obvi, que l’aeroport ha de ser un actor clau en la reducció d’aquestes emissions, cal posar fil a l’agulla per reduir-les de manera significativa. De la mateixa manera, cal dir que “no” a la proposta d’AENA per allargar la tercera pista destrossant La Ricarda, i al creixement desorbitat dels vols perquè suposaria un greu atac a la salut de la ciutadania i la condemna a mort d’uns del espais de biodiversitat més importants de Catalunya.

Encarna García, Portaveu de Viladecans en Comú i Tinent d’Alcade de Medi Ambient de l’ Ajuntament de Viladecans.

Aquest article ha estat publicat al periòdic digital d’informació comarcal elbaix.cat, en data 5 de juny de 2021. https://bit.ly/2RzbVtr

Un “Sálvame” de la violencia machista

Un “Sálvame” de la violencia machista

Contar la verdad para seguir viva, difícil decisión que tiene que tomar la mujer víctima de la violencia machista. Con estas palabras Rociíto ha puesto en marcha la máquina de los que  hacen  dinero con  la desgracia ajena, sin que les importe si vives o mueres mientras siga la función diaria del circo mediático.   

Mi solidaridad con todas las mujeres que padecen la violencia machista, Rociíto incluida. Reconozco que  me asquea que se haga espectáculo del dolor y se use  el morbo, o los estereotipos,  como fáciles ganchos para ganar  audiencia. Así al final se hace de la  víctima criminal, al banalizar la violencia machista.  

Las cartas están sobre la mesa.  El machismo te maltrata y te mata porque  eres mujer, no porque seas famosa o anónima. A Rociíto se le nombra por ser hija de, o mujer de, como si ella como persona no valiera nada. Esto es lo que reproducen los medios y es contra esto que luchamos las mujeres desde siempre, contra la negación de la identidad como personas.  

¿Cómo es posible que los títulos del documental sean las canciones de su madre? ¿Se trata de la vida de la gente o de hacer negocio? La respuesta ya la saben.  Están ganando dinero con las víctimas y a la vez intentan hacernos cómplices para que critiquemos la vida de personas que ni conocemos. Mientras tanto, en la vida real esta semana han muerto seis mujeres a manos de sus maridos. Ni han sido noticia del Sálvame, ni  se han escuchado grandes manifestaciones  de denuncia. 

Encarna García Jiménez, portaveu del grup municipal de Viladecans en Comú.

Publicat a la Revista Viladecans, núm. 282, de juny de 2021.