Pobreza energética y bono social. ¿Dónde puedo solicitarlo en Viladecans?

Pobreza energética y bono social. ¿Dónde puedo solicitarlo en Viladecans?

La pobreza energética es un problema creciente que afecta al confort y bienestar de muchas personas. Quienes más la padecen son quienes tienen pocos ingresos o una vivienda en malas condiciones. La salud y el bienestar de la gente va unido también al acceso al agua, al gas y a la electricidad. Hay que darle al interruptor para guisar, lavarnos, tener luz y calor en el hogar, las condiciones mínimas de confort en el siglo XXI.

A pesar de la falta de instrumentos legales, desde el Àrea de Medi Ambient de Viladecans trabajamos para combatir  la pobreza energética. Desde 2014 hemos atendido las consultas de más de dos mil familias sobre el bono social para obtener un descuento del 25% al 50% en las facturas de agua y luz, y ayudamos regularmente a un millar de familias a tramitar las actualizaciones de los bonos.

Después de unos meses marcados por la pandemia, des de septiembre volvemos a atender en Torre Roja, aunque por teléfono y correo electrónico. Hemos  resuelto cerca de doscientas consultas y tramitado más de una cincuentena de solicitudes del bono. Para superar las restricciones de la COVID-19 en este invierno que se presenta difícil, hemos editado una guía para que cualquiera pueda solicitar el bono social desde casa.

Nuestro compromiso desde Viladecans en Comú sigue tan vigente como siempre. Son tiempos difíciles para todos, donde más que nunca deben garantizarse los servicios básicos a quien más los necesitan. No será posible avanzar en la transición energética sin hacerlo en la justicia social y el bienestar de las familias. La pobreza energética es también pobreza.

Encarni Garcia Jiménez. Tinenta d’Alcaldia de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Publicat a la Revista Viladecans, núm. 275, d’octubre de 2020.

Please follow and like us:
Cap a la regulació dels preus del lloguer

Cap a la regulació dels preus del lloguer

Viladecans en Comú impulsarà la declaració de la ciutat com a ‘àrea amb mercat d’habitatge tensionat’ per poder frenar el creixement dels preus del lloguer

Després de dos mesos de negociacions al Parlament de Catalunya, el passat 18 de setembre es va aprovar la llei reguladora dels preus del lloguer 11/2020, impulsada pel Sindicat de Llogateres i amb l’aval de més de 4.000 organitzacions de la societat civil. El text va tirar endavant gràcies als vots favorables d’En Comú Podem, ERC, JxCAT i la CUP, i amb els vots en contra de C’s, PSC i PP.

Aquesta ha estat una llei molt demandada per la ciutadania. Dotze anys després de l’inici de la crisi econòmica del 2008, segueixen havent milers de desnonaments i s’ha incrementat la pressió que el pagament de l’habitatge exerceix sobre les famílies que, en molts casos, paguen un percentatge molt per sobre del 35% dels seus ingressos per disposar d’un lloc on viure.

En què consisteix la llei?

Per defecte, la llei és d’aplicació als seixanta municipis catalans amb més de 20.000 habitants. Abans d’un any, però, haurà de ser cada municipi qui impulsi la declaració de mercat d’habitatge tens per continuar podent aplicar la llei.

De les mesures que preveu, cal destacar que:

  • Els preus dels lloguers no podran ser incrementats respecte l’anterior contracte. A més, si el preu de l’habitatge en qüestió estava per damunt de la mitjana dels lloguers de la zona, en el nou contracte s’haurà d’ajustar a l’índex de preus fixat per la Generalitat.
  • Els habitatges que entrin al mercat per primera vegada, també s’hauran de fixar d’acord a l’índex de preus que fixi l’administració de cada zona.
  • Quedaran exemptes de la normativa els contractes anteriors a l’any 1995, així com tota obra nova, a efectes d’incentivar l’habitatge protegit.
  • En el cas que el propietari de l’habitatge arrendat efectuï obres i reparacions en l’immobleel preu del mateix podrà incrementar-se fins a un màxim del 20% respecte a l’anterior contracte.
  • Queden exclosos de la normativa els propietaris que tinguin una renta inferior 2,5 vegades inferiors al Indicador de Renta de Suficiència (IRSC), poc menys de 2.000 euros al mes.

Viladecans en Comú promourà per a la ciutat la declaració de ‘mercat d’habitatge tens’ abans d’esgotar el termini. D’aquesta manera es frenarà el creixement dels preus del lloguer en els contractes de residència permanent al nostre municipi.

Per la seva part, el Sindicat de Llogateres ha publicat una guia per explicar, punt per punt, la nova regulació. Consulta-la aquí  👉 Guia

Please follow and like us:
#CulturaSegura, Festa Major segura

#CulturaSegura, Festa Major segura

Els darrers sis mesos han estat durs per a tothom, tant en l’àmbit privat com en el col·lectiu. Un dels sectors que més han patit aquesta crisi sanitària i econòmica ha estat el de la cultura, especialment a Viladecans, on l’activitat ha restat totalment aturada fins i tot després del confinament. Mentrestant, les entitats culturals han intentat mantenir la flama encesa amb iniciatives imaginatives, com els actes, les trobades i els assaigs a distància per videoconferència, donat el tancament dels espais municipals que ha impossibilitat treballar amb certa normalitat.

A hores d’ara, les entitats segueixen sense espais on dur a terme les seves activitats comunitàries, socials i culturals. Mentre la gent treballem, utilitzem el transport públic i portem els infants a l’escola, el sector de la cultura continua tancat a casa. Per què? És que l’assistència a un esdeveniment cultural és més perillosa que seure a la terrassa d’un bar?

Soc cantaire d’una coral del municipi i vaig animar als meus companys i companyes a aprofitar l’única ocasió que teníem per recuperar certa normalitat en la nostra activitat: el concert de Festa Major. Tot i que molts cantaires, per motius d’edat i de vulnerabilitat no hi van poder participar, la meitat sí que ho vam fer. Els responsables municipals havien fet una molt bona feina aplicant els protocols de seguretat, i tot i les restriccions d’aforament i les mesures de seguretat, totalment necessàries, vam gaudir moltíssim. Teníem moltes ganes de tornar a pujar a l’escenari!

Aquesta Festa Major no s’ha assemblat gens a cap altre de les viscudes, però ha estat un bàlsam per als nostres sentits i per a la nostra ànima. Davant de la possibilitat de suspendre la Festa Major, des de Viladecans en Comú hem fet força per poder celebrar-la de forma segura i estem contents amb el resultat i amb la resposta de la ciutadania.

No hem ballat, no hem saltat en concerts i no hem pres el rom cremat de les havaneres, però sí que hem gaudit dels focs artificials, de la música i dels espectacles, activitats on per cert, els artistes i les entitats locals han tingut força protagonisme. I ho hem fet amb responsabilitat i amb totes les mesures de prevenció necessàries, demostrant que l’activitat cultural, ben organitzada, és segura i que no hi ha excusa per mantenir-la silenciada.

Ara no ens podem aturar aquí. Cal que la cultura retorni a la ciutat, que els equipaments municipals que acullen les entitats es reobrin per tal que aquestes puguin recuperar la seva activitat. Per descomptat, amb les màximes garanties sanitàries. Com a ciutadania implicada, assumim la nostra corresponsabilitat en la lluita contra la pandèmia però rebutgem que es converteixi la cultura en el sector sacrificat davant de la incapacitat per gestionar aquesta crisi.

Idoia Baixench. Membre de Viladecans en Comú i cantaire de la coral La Lira.

Please follow and like us:
No som un país per a vells

No som un país per a vells

Més de quatre mil àvies i avis han mort a les residències de Catalunya des que es va declarar la pandèmia. S’estima que entre el personal, familiars i usuaris hi ha més de trenta tres mil possibles contagiats.  La crisi provocada per la Covid-19 ha afectat a tots els  serveis del nostre  país i ha accentuat les desigualtats socials, però qui més ha patit ha estat la gent gran que viu a les residències. Els  1.073 centres catalans acullen 64.000 persones, de les quals només 10.000 places  són  públiques, amb una llista d’espera de  tres anys.

Ante la pandemia, en las residencias se ha actuado tarde y mal. Estoy convencida de que el modelo de nuestras residencias se sustenta en una concepción antigua de cómo y quién tiene que cuidar de los ancianos, en la que la mujer juega un papel fundamental. Con pocas excepciones, la mayoría de trabajadores de estos centros asistenciales son mujeres con los sueldos más bajos del sector. Los espacios destinados a ancianos y niños parecen pensados como guarderías donde pasar el rato puesto que no  forman parte ni de la educación obligatoria ni del sistema público de salud.

Caldria  que la Generalitat assumeixi les seves responsabilitats i aposti  per un model públic de   residències  digne,  pensat per a les persones, que  garanteixi  una atenció  pública de qualitat,  que  prioritzi  l’atenció i l’autonomia personal per assegurar l’envelliment digne, amb les garanties sanitàries i socials que necessita una societat pretesament avançada com la nostra.

Encarna García Jiménez, portaveu del grup municipal de Viladecans en Comú.

Publicat a la Revista Viladecans, núm. 274, de setembre de 2020.

Please follow and like us:
La regressió del litoral i la platja de Viladecans en temps de COVID-19

La regressió del litoral i la platja de Viladecans en temps de COVID-19

La platja de Viladecans és, sens dubte, una de les millors platges de tot el litoral català. La nostra és una platja de gran valor natural i un magnífic espai per a gaudir del mar i la natura sempre, però encara més en aquests temps difícils de pandèmia i de post-confinament que ens toca viure.

De la mateixa manera que les persones ens estem adaptant a les noves formes de relació social que ens imposa el coronavirus, la nostra platja també s’ha hagut d’adaptar a les condicions que imposa “la nova normalitat” i ho ha hagut de fer després d’haver patit les agressions del temporal Glòria i altres grans temporals que ens han fet perdre bous i esquelles. En els últims anys, el canvi climàtic ha contribuït a incrementar el nombre i la força dels temporals, essent realment importants els que hem patit aquest any. El temporal Glòria, al seu pas, s’ha endut una quantitat tan important de sorra que la platja de Cal Francès i la del Remolar han quedat sense arena seca on poder estirar la tovallola, fet que ens ha obligat a tancar-ne l’accés.

Arran de la finalització de les obres del port de Barcelona, totes les platges des del Prat fins a les Botigues de Sitges estem patint l’erosió i la pèrdua de sorra, una situació que és realment preocupant. La regressió del litoral és un problema estructural que sobrepassa la capacitat d’actuació dels ajuntaments i que, per la seva dimensió i complexitat, requereix una solució conjunta i integrada que ha de ser articulada pel Ministeri de Transició Ecològica que és qui en té la competència i que juntament amb la Generalitat de Catalunya són els que han de vetllar perquè s’apliquin les mesures de reducció de l’impacte que les infraestructures del Pla Delta van provocar sobre el territori i que no han solucionat les compensacions ambientals previstes. Cal donar resposta als impactes reals que ha patit el territori i per això fa temps que reclamem que es revisin i es modifiquin mesures actuals i s’elabori un Pla d’estabilització de tota la costa deltaica.

La COVID-19 ens ha obligat a introduir canvis importants en la gestió de la platja durant la temporada de bany. El primer ha estat el calendari de la feina per posar la platja a punt. Com hem comprovat durant els mesos de confinament, quan baixa la pressió humana i la tranquil·litat torna a la zona litoral, les espècies busquen els seus hàbitats. Així ho va fer una parella de corriol petit, una espècie d’ocell protegida que va posar el niu al bell mig de l’aparcament de la Murtra. Per propiciar un final feliç de la niuada els agents rurals van precintar l’aparcament i així, enmig d’una gran expectació, vint-i-cinc dies després van trencar l’ou els tres pollets que en sortir, de manera immediata van abandonar l’aparcament i van marxar cap a la platja

La COVID-19 també ens ha dut més mesures sanitàries i de control de la platja. En primer lloc, per garantir les condicions sanitàries i reduir al màxim el risc de contagi. En aquest sentit i seguint el criteri d’ocupació per persona i la distancia de seguretat entre grups, hem fitxat un aforament màxim de 4.240 persones. També s’ha habilitat l’accés pel camí de la pineda per a vianants i ciclistes i s’han ordenat els circuits d’entrada i de sortida a la zona de sorra i bany. No cal dir que, tant des de l’AMB com des de l’Ajuntament, s’han incrementat els serveis de neteja i desinfecció per tal de garantir la màxima seguretat sanitària

Per la seva banda, el servei de vigilància i socorrisme de la platja restarà operatiu fins al 15 de setembre amb un equip de cinc persones. També, i de manera complementària a la tasca que fa la policia local, hem contractat un equip de sis informadors que en dos torns de treball, des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre, assessoraran a les persones usuàries de la platja i controlaran l’aforament de manera que es doni compliment a la nova normativa de funcionament d’aquesta temporada tan especial

La platja de Viladecans és, com ho ha estat sempre, un magnífic espai d’oci i de lleure per a la ciutadania, amb tots els serveis actius per garantir l’ús d’una platja segura, i que al mateix temps conserva la biodiversitat de l’ecosistema dunar i el paisatge que fan de la nostra platja un espai de gran bellesa on gaudir del mar i la natura.

Encarni Garcia – Tinenta d’Alcaldia de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i portaveu del grup municipal Viladecans en Comú.

Article publicat a la revista Punt de Trobada, núm. 145. Juliol 2020.

Please follow and like us: