L’activista Carmen Juares, coordinadora de l’associació Mujeres Migrantes Diversas, va tancar el curs d’activitats de les Dones en Comú de Viladecans.
Ahir, la terrassa de la seu de Viladecans en Comú (VeC) es va omplir de dones -i també alguns homes- per assistir a la xerrada-col·loqui de l’últim sopar de dones d’aquesta temporada. Enguany, la tertúlia portava per títol “Dones i migrants: la cara invisible de la crisi” i va comptar amb la participació de l’activista Carmen Juares.
Juares va arribar a Espanya quan només tenia 19 anys fugint de la violència d’Hondures -allà hi havien assassinat el seu pare. Tot i tenir estudis homologats, una Llei d’estrangeria que considera “injusta, classista i racista” la va obligar a treballar durant sis anys com a assistenta interna sense contracte, cuidant una persona gran dependent.
El testimoni colpidor de la Carmen ens va permetre conèixer una realitat sovint invisible: la de les dones migrants, soles, que treballen com a internes cuidant les nostres persones dependents i sense cap mena de dret laboral. En paraules de Juares “treballar com a interna mata, ja que deixes de cuidar-te a tu mateixa per complir el teu encàrrec i tenir cura de l’altre”.
D’entre els molts greuges que pateixen aquestes dones, la Carmen en va voler destacar dos. Per una banda, l’aïllament total a què són sotmeses, ja que treballen les 24 h del dia, pràcticament els set dies de la setmana, i no tenen espai per socialitzar-se. Per l’altra, la relació disfuncional que estableixen amb les famílies contractants, ja que “qui les contracta, sovint autoconsiderades persones progressistes i feministes, estableixen relacions de poder vers elles basades en l’abús i en una mirada colonialista”.
Fa cinc anys, Carmen Juares va conèixer a altres companyes de feina en una manifestació i van decidir crear un grup de WhatsApp per donar-se suport. Ara, aquest xat s’ha transformat en l’associació Mujeres Migrantes Diversas de trabajadoras del hogar y de los cuidados que treballa per assessorar-les legalment, formar-les i acompanyar-les, a la vegada que els crea espais d’apoderament. “Es tracta d’una associació creada per dones precàries que provenen dels marges, però que volen conquerir la veu que la societat no els dóna”.
El col·loqui també va servir per debatre el paper dels moviments feministes i d’esquerres vers aquesta realitat. Juares va insistir en la necessitat de deixar de mirar-les des de la condescendència de qui se sent superior: “No són dones menys capacitades, simplement són dones desposseïdes dels seus instruments per desenvolupar-se plenament. No volem que ningú ens rescati. Volem aliades, companyes de lluita. Per això cal que les persones que tenen drets, les que poden votar, escullin opcions polítiques que donin veu als sectors més febles de la nostra societat”.
La trobada va estar conduïda per Encarni Garcia, coordinadora de Viladecans en Comú, i per Mercè Solé, treballadora social i membre de VeC. Garcia va remarcar la importància d’organitzar jornades com aquesta perquè “només apoderant la ciutadania es podrà incidir realment en les decisions públiques”. A més, “el compromís feminista de Viladecans en Comú ens anima a treballar per fomentar l’emprenedoria de les dones i la formació adequada per trencar barreres i assolir nous llindars d’igualtat”.
Finalitzada la xerrada i després del torn de paraula, l’acte es va tancar amb un sopar de germanor en el qual es va emplaçar a les convocades a participar d’un nou curs que ja s’està preparant.
Més informació: comunicacio@viladecansencomu.cat
