Després de més d’un any de pandèmia em pregunto si aprendrem alguna cosa del que ens ha passat. Confio que sí, perquè sóc optimista de mena, i sobretot perquè necessito treure alguna cosa positiva d’aquesta crisi.
Potser ens hem adonat que no som tan individualistes com ens volen fer creure i necessitem les trobades en família, el cafè amb els amics o la xerrada amb els veïns més del que ens pensàvem.
També ens hem adonat que coses tan bàsiques per viure com són els aliments, la sanitat i l’educació, l’aire net per respirar o la natura no han estat prioritats polítiques per als governs de dretes ni per al model econòmic actual. Això és una realitat, però també és un símptoma. Clarament demostra que aquest sistema econòmic no ens salvarà, i que s’han de trobar nous models de relació entre l’economia, les necessitats bàsiques i la natura.
Amb la pandèmia hem comprovat que el sistema va per un costat i les necessitats de la gent per un altre. Seguirem com si res hagués passat? O canviarem el xip, per canviar els valors del consum i introduir un nou capital, el capital natural? Dedicar diners a la natura, cuidar de la nostra muntanya i dels nostres espais naturals no és una despesa. Al contrari, és una inversió en salut pública, en benestar i en qualitat de vida per a tothom.
Viladecans és rica en capital natural i m’agradaria que una de les lliçons apreses amb aquesta crisi fos la de protegir-lo i cuidar-lo com a garantia d’una vida més sana i plena per a la nostra gent.
Encarna García Jiménez, portaveu del grup municipal de Viladecans en Comú.
Publicat a la Revista Viladecans, núm. 281, de maig de 2021.
