Vivim a una ciutat amb un enclavament privilegiat. Amb diversitat d’espais naturals, envoltada de grans infraestructures i sota la influència de l’àrea metropolitana. El nostre territori es desplega en dos grans àmbits geogràfics: la plana deltaica, on es concentra la zona agrícola i alguns espais protegits, i la zona litoral, de gran valor natural, amb les platges, les zones humides i la pineda litoral que formen part de la xarxa Natura 2000 i són Zona d’Especial Protecció de les Aus.
Els espais naturals del delta del Llobregat configuren un mosaic de paisatges de gran interès que, per la seva riquesa i biodiversitat, són dels més importants de Catalunya. De fet, no hi ha cap gran metròpolis a la Mediterrània que gaudeixi de la proximitat d’uns aiguamolls d’importància internacional com els nostres.
El delta del Llobregat és un territori complex, en lluita constant per harmonitzar la convivència entre ciutats, espais naturals, zones agrícoles, indústries, equipaments esportius i comercials, xarxes viàries, ferroviàries i grans infraestructures com el port i l’aeroport. En aquest espai de gran centralitat metropolitana i en el context actual d’emergència climàtica, mantenir l’equilibri territorial és del tot imprescindible per garantir la qualitat de vida de les persones, la funcionalitat dels sistemes i la diversitat d’usos en què se sustenten els serveis productius, socials i ecosistèmics que fan del nostre territori un espai d’importància estratègica per al sud d’Europa.
El delta ha patit durant anys profundes intervencions com l’ampliació de l’aeroport i del port de Barcelona, que han tingut un fort impacte sobre territori. La proposta d’Aena d’allargament de la tercera pista cap a l’est, a més de suposar el trencament del consens lluitat des del territori i acordat entre les administracions estatals, autonòmiques i municipals el 1994, implicaria la destrucció del paratge de la Ricarda, i afectaria, molt greument, la xarxa Natura 2000 i el corredor biològic de tot l’àmbit, destruint una part molt important de l’estructura verda de l’àrea metropolitana de Barcelona el que suposaria un gran desastre natural, agrícola i patrimonial. No podem esmicolar més el territori ni acabar d’ofegar els espais naturals. No podem cedir ni un pam més de terra per ampliar infraestructures i encara menys si fer-ho suposa la pèrdua de qualsevol zona humida del ja fràgil sistema del delta
A banda dels efectes negatius sobre els espais naturals, l’ampliació de l’aeroport suposaria passar de 52 milions de passatgers a l’any a 75 milions. Un augment de 23 milions de passatgers més per any que ens hauria de convidar a reflexionar sobre la sostenibilitat de la proposta. És aquest sistema aeroportuari un sistema sostenible i just des del punt de vista territorial, social, econòmic i mediambiental? No fora més lògic que aeroports tan propers com el de Girona i Reus es convertissin en la quarta pista de l’aeroport del Prat/ BCN, fet que podria contribuir a generar en aquests altres territoris noves àrees de centralitat i oportunitats de desenvolupament econòmic complementàries a les ja existents al delta?
En una situació d’emergència climàtica com la que estem vivint, els governs progressistes de l’estat i els ajuntaments de Barcelona i del delta del Llobregat aposten per polítiques de transició ecològica i de lluita contra el canvi climàtic centrades a defensar la salut de les persones i en una forta reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ara no ens podem enganyar, ni a nosaltres ni a la ciutadania. L’ampliació de la tercera pista de l’aeroport suposaria sumar 23 milions de passatgers a l’any als ja existents, que vindrien al territori en avió, per tant, augmentaria de manera alarmant el nombre de vols i, en conseqüència, les emissions de gasos efecte hivernacle i la petjada de carboni.
En una zona com la nostra, especialment castigada per la contaminació atmosfèrica i acústica que amenaça greument la salut de les veïnes i veïnes, algú creu que és possible plantejar-se seriosament la reducció de les emissions de C02 i la contaminació que pateix l’àrea metropolitana incrementant quasi un 25% els vols que arriben a l’aeroport? És més que evident que no, molt al contrari. Siguem seriosos. No podem ignorar que l’aeroport del Prat és un dels principals responsables de les emissions de gasos efecte hivernacle al delta del Llobregat i a l’àrea metropolitana. És obvi, que l’aeroport ha de ser un actor clau en la reducció d’aquestes emissions i cal posar fil a l’agulla per reduir-les de manera significativa. De la mateixa manera, cal dir no a la proposta d’AENA per allargar la tercera pista destrossant la Ricarda i al creixement desorbitat dels vols, perquè això suposaria, a més d’un greu atac a la salut de la ciutadania, la condemna a mort d’un dels espais de biodiversitat més importants de Catalunya.
Encarna Garcia, regidora de Viladecans en Comú i Tinenta d’Alcaldia de Medi Ambient i Sostenibilitat
Article publicat al número 141 de la revista Punt de Trobada
