POSICIONAMENT DE VILADECANS EN COMÚ SOBRE EL PLA DE LLEVANT
El context
L’any 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) que afecta a tots els municipis de l’Àrea Metropolitana. La competència de desenvolupar Plans generals locals (municipals) està, per tant, transferida a l’ens metropolità (AMB), ja que es considera que en l’àmbit de la planificació dels usos del sòl, el context no és el municipal sinó el metropolità.
El PGM estableix les infraestructures bàsiques que han de tenir els nous plans urbanístics, com ha de ser la circulació, l’abastiment dels subministraments, els percentatges mínims d’equipaments i de zones verdes, l’organització de les zones industrials, l’altura i el coeficient d’edificació, així com el nombre màxim d’habitatges.
Els Plans parcials com el de Llevant són els instruments urbanístics que concreten sobre el terreny les disposicions del PGM. Aquests plans parcials els poden impulsar els propietaris dels terrenys, les administracions municipals o, si afecten a més d’un municipi, la Generalitat.
El primer Pla de Llevant
El Pla de Llevant és un projecte promogut l’any 1999 per l’Institut Català del Sòl (INCASOL), propietari d’una part important dels terrenys, i aprovat directament per la Generalitat de Catalunya amb el pretext que afecta a dos municipis metropolitans: Viladecans i Sant Boi.
Ja aleshores, l’Ajuntament de Viladecans va considerar l’aprovació d’aquest pla per part del govern català com una invasió de competències i va portar-lo davant dels tribunals. La justícia va donar la raó al consistori en tant que la competència era municipal però, malauradament, no va anul·lar el projecte, tot i que sí que va reconèixer el dret de l’ajuntament de Viladecans a modificar-lo. La corporació municipal, per tant, només tenia dues alternatives: donar per bo el pla de la Generalitat o no fer-ho i canviar-lo mitjançant una modificació. En cap cas podia revocar-lo.
Des de la seva aprovació l’any 1999, doncs, va deixar d’existir l’opció de dir sí o no a aquest pla urbanístic. En canvi, sí que hi va haver oportunitats per modificar-lo, tal com es va fer per primera vegada l’any 2007 i posteriorment l’any 2015.
Les modificacions de l’any 2007
Després de moltes negociacions, en la revisió del 2007 la coalició ICV-EUiA va votar-hi favorablement perquè s’hi havien incorporat els següents criteris:
1. Un clar compromís social amb l’habitatge. El 40% dels habitatges del nou barri havien de ser assequibles. Es va negociar amb l’INCASOL el compromís, signat mitjançant un conveni de construir 200 habitatges dotacionals finançats pel mateix INCASOL. Aquests edificis es construirien en sòl d’equipaments i complirien aquests condicions:
- La meitat serien de lloguer assistit per a gent gran.
- La resta serien, en gran mesura, per a joves en règim de lloguer rotatori.
- Se’n reservaria una part per a col·lectius vulnerables, com ara famílies monoparentals, persones amb diversitat funcional o malalties mentals.
- La conservació i el manteniment de la totalitat de les habitatges dotacionals seria assumida per la Generalitat de Catalunya.
2. Una densitat de construcció per sota del llindar màxim permès pel PGM. Es deixaven d’edificar 579 habitatges i es reduïa el sostre residencial en 22.984 m2.
3. El compromís de fer un “ecobarri” amb una explícita sensibilitat ambiental, que passava per la renaturalització dels torrents de la zona que formarien un triple gran corredor que comunicaria el nou barri amb la muntanya.
L’actual Pla de Llevant, aprovat definitivament l’any 2015 amb el vot en contra d’ICV-EUiA.
Tot i les modificacions introduïdes l’any 2007 que aproximaven molt el pla a les necessitats socio-urbanístiques i mediambientals de la ciutat de Viladecans d’aquell moment, i tenint sempre present que el pla no es podia revocar, la revisió del projecte va ser durament criticada per l’oposició. Per part dels promotors, a més, les millores introduïdes eren massa exigents amb la propietat, l’INCASOL entre altres, degut a la renaturalització excessiva, el desmesurat compromís social que significava i la disminució desproporcionada del nombre d’habitatges i de metres construïts. El raonament dels promotors era que en augmentar en excés els costos privats del Pla Parcial aquest resultava inviable, i per tant el projecte es va retirar fins a la nova modificació presentada l’any 2015.
En aquesta última versió del pla de Llevant, què ara està a punt d’executar-se, la coalició ICV-EUiA s’hi va posicionar fermament en contra, ja que significa un clar retrocés respecte els criteris socials i mediambientals assolits l’any 2007. Amb l’actual Pla de Llevant:
- En relació al compromís social, els 200 habitatges dotacionals es redueixen a 40, un descens del 80%.
2. Es retorna al coeficient màxim d’habitatges i de sòl edificable. Es recuperen els 579 habitatges que s’havien reduït i els 22.984 m2 que s’havien retallat anteriorment.
3. S’ha passat del compromís polític de fer un barri mediambientalment avançat i adaptat a un territori molt significat per als ciutadans, al compromís amb el mercat immobiliari de fer un pla parcial econòmicament rentable, sense la sensibilitat ambiental de l’anterior pla.
4. La preservació dels torrents que contemplava l’anterior pla s’ha alterat totalment. Dels tres torrents se’n perd un, i els altres dos deixen de tenir una funció protagonista i vertebradora del barri i passen a tenir un paper secundari.
Què reclamem des de Viladecans en Comú? L’urbanisme que volem
Som conscients que el desenvolupament urbanístic del sector de LLevant té un component que supera l’àmbit estrictament municipal i que respon a les necessitats generals de l’àrea metropolitana de Barcelona, on Viladecans ocupa una posició estratègica i orientada a crear una nova centralitat.
Però també som conscients que no podem continuar urbanitzant el territori sense integrar els principis de l’urbanisme sostenible, un nou urbanisme que abandoni els paràmetres de la societat industrial depredadora que ens ha portat a comprometre el futur del planeta. En aquest sentit, el Pla Parcial del Sector de Llevant aprovat l’any 2015 és un pla antic en la seva concepció, que s’adapta exclusivament a les exigències del mercat.
Des de Viladecans en Comú creiem que els plans s’han de convertir en una oportunitat que ens ajudin a reconstruir i repensar la ciutat amb una mirada nova i que ens ajudin a corregir les mancances de la Viladecans actual, tot resolent els problemes d’habitatge, de mobilitat, d’illa de calor i de generació de llocs de treball, entre altres, per fer una ciutat més sostenible i resilient als nous escenaris socials, econòmics i polítics que ja són presents i que marcaran el nostre futur.
Per aquest motiu reclamem que es faci una diagnosi de la ciutat actual, un estudi d’impacte acumulat del conjunt de plans i projectes que es volen desenvolupar. Ens referim a projectes de gran impacte i transformació com Llevant, polígon Centre, Roca i també els àmbits de can Sabadell i el Serral Llarg, vinculats al PDU del delta del LLobregat. Són projectes que requereixen ser analitzats i valorats en el seu conjunt per conèixer i comprendre l’abast real de la transformació que representen i els impactes positius i negatius per al futur de la nostra ciutat.
Reclamem un urbanisme que contempli el verd de la ciutat com una infraestructura més. Avui, el verd urbà no es pot entendre com una col·lecció de parcs, jardins i fileres d’arbres sinó com una xarxa ben tramada i connectada amb el seu entorn, als espais naturals i rieres que sostenen i equilibren l’espai urbà.
Reclamem que es retorni als compromisos socials i ambientals assolits en el projecte del 2007 i que haurien d’estar en els fonaments del pla actual.
Reclamem, per tant, la paralització de l’actual pla de Llevant i la modificació del mateix per tal de donar compliment als nous reptes socials de present i de futur, així com als principis de transició ecològica i de compromís amb la mitigació i adaptació al canvi climàtic.