Per què cal que ens sumem a la Vaga Mundial pel Clima del 27 de setembre
El pitjor dels auguris s’ha complert: l’escalfament global és un fet, el canvi climàtic ja és aquí i ha vingut per quedar-se. La realitat és tossuda i el clima ens mostra cada dia la seva pitjor cara en forma de tempestes, incendis o altres desastres naturals. S’imposa amb tota la seva força contra els que negaven l’escalfament global acusant els ecologistes de hippys catastrofistes contraris a la modernitat que representa, segons ells, el model actual basat en les energies fòssils i el consum sense límits dels recursos naturals. Un model que ignora intencionadament els seus efectes sobres els éssers vius i el planeta.
L’evidència científica posa de manifest que l’activitat humana i l’ús de combustibles fòssils impacta negativament sobre el planeta. Altera el clima i amenaça el benestar de la població mundial, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle supera, cada any, el valor de l’anterior i els seus efectes es comencen a fer més evidents amb sequeres extremes, desgel i pluges torrencials, tot per causa de l’increment de la temperatura global. El canvi climàtic també afecta la salut de les persones, posa en risc la seguretat alimentària, els ecosistemes (en especial els de l’Àrtic), els boscos tropicals i la vida animal de tot el planeta.
Ara que l’emergència climàtica es fa evident i els desastres naturals fan perdre vides i collites, amenacen l’economia i les pèrdues es poden comptabilitzar en milers de milions de dòlars, és possible que deixin de negar-lo, però la qüestió ja no és si creuen en el canvi climàtic. La pregunta és: quan pararem? Quan obligarem a “tots els països” a complir els acords i a reduir l’emissió de carboni a l’atmosfera per evitar que la temperatura del planeta continuï pujant? Quan abandonarem un model de producció i consum insostenible, tòxic i ineficient basat en les energies fòssils i apostarem per un model de producció i consum sostenible basat en l’economia circular, l’eficiència, l’ecoindústria, l’ecoagricultura i les energies renovables?
Després d’anys d’inacció, bloqueig i incompliment dels acords per part dels països que més contaminen, faran els governs alguna cosa més que declaracions grandiloqüents per frenar i mitigar els efectes del canvi climàtic? Els dubtes i la manca de confiança de la gent en els governs pel que fa a la recerca de solucions a aquestes qüestions és més que raonable i feridora.
Segons un informe de l’ONU, si no es frenen les emissions de CO2 en dotze anys, la situació del planeta serà irreversible i el futur de les noves generacions estarà en perill. Els joves ho saben i amb raó pateixen pel seu futur. Davant la inacció dels governs per fer front a l’escalfament global i el canvi climàtic, milers i milers d’estudiants del moviment verd Fridays for Future han dit prou. S’han plantat davant de parlaments, han omplert carrers i places per exigir als dirigents mundials un canvi de rumb en la política ecològica que freni el canvi climàtic i que garanteixi la vida de les generacions futures.
Com a mares i pares el nostre primer neguit és el de protegir els nostres fills i filles i garantir el seu benestar. Avui, la feina de tenir cura de les nostres famílies va més enllà del nucli familiar i de les parets de casa nostra. No hi ha fronteres, perquè el terreny en joc és el planeta. La defensa de la terra necessita la suma de voluntats, la participació activa i la cooperació a escala global de gent de totes les edats. El canvi climàtic és real, succeeix aquí i ara i determinarà el futur de les famílies i de la vida del planeta en un futur molt proper.
La setmana del 20 al 27 de setembre hi ha una crida a lluitar contra l’emergència climàtica. S’inicia el dia 20 amb una vaga global d’estudiants convocada per Greta Thunberg i culminarà amb una gran vaga mundial pel clima. La del 27 de setembre es planteja com una gran mobilització: vaga estudiantil i de consum, als centres de treball, a les escoles i als carrers en suport a la lluita climàtica.
Deixarem els nostres joves sols lluitant contra un problema que no han creat i que posa en risc gran nombre d’ecosistemes i la nostra pròpia supervivència? Aquest setembre pares, mares, avis, infants i famílies sortim per unir-nos als joves vaguistes climàtics. Des de la feina, les llars o l’escola sortim, sumem voluntats per acabar amb l’era dels combustibles fòssils i exigir justícia climàtica; per la vida i per les famílies del futur.
Encarni García,
Tinenta d’Alcaldia de Medi Ambient i Sostenibilitat
Article publicat a la revista digital Punt de Trobada. n. 135. Setembre 2019
