La proposta de la regidoria de Cultura i Patrimoni que lidera Encarni García obté el suport del Ple municipal
La ciutat tindrà ben aviat un nou espai amb nom de dona. El Ple va aprovar denominar el nou parc creat al barri de la Hispanitat amb el nom de Neus Català, lluitadora antifeixista i supervivent dels camps de concentració nazis. La proposta ha estat iniciativa de la regidoria de Cultura i Patrimoni, atès que a la ciutat que hi ha predominança de noms d’homes a l’espai públic i atès la rellevància de la biografia de Neus Català i els valors que transmet la seva figura.
La tinenta d’alcalde de l’Ajuntament i regidora de l’àmbit, Encarni García, ha explicat que «Neus Català és una referent de la lluita contra el feixisme i en la recuperació i preservació de la memòria de totes aquelles dones i homes que varen ser deportats, i en la majoria dels casos exterminats en els camps de concentració del nazisme. És un exemple de fortalesa i estem molt satisfetes que Viladecans l’hi dediqui un espai per preservar la seva memòria».
El parc Neus Català es troba al barri de la Hispanitat, en la nova zona urbanitzada on antigament hi havia el magatzem de la brigada municipal, davant del camp de futbol. La ubicació també és simbòlica, ja que el parc es troba al costat del Poblat Roca, un barri eminentment treballador i protagonista de grans mobilitzacions socials i reivindicacions per la millora de la qualitat de vida del conjunt de la població.
Neus Català i Pallejà va néixer als Guiamets (el Priorat) l’any 1915. Filla de camperols, es va dedicar a les activitats agràries fins a l’aixecament militar de juliol de 1936, quan va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades del seu poble. Amb la derrota de la República i la implantació de la dictadura militar del general Franco, Català com a molts altres ciutadans de Catalunya i d’Espanya, va marxar a l’exili, en aquest cas a França, on es van comprometre amb la Resistència contra les tropes alemanyes quan el país va ser ocupat. Els nazis la van detenir al novembre de 1943 i serà deportada al camp d’extermini, per a dones, de Ravensbrück (Alemanya).
Després d’uns mesos de viure en condicions espantoses va ser trasllada al Kommando d’Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg per treballar, de manera forçosa, en una indústria de guerra. En aquest centre hi era quan les tropes aliades el van alliberar el 6 de maig de 1945. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i amb passaport francès, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. L’any 1962, juntament amb altres deportats, va participar en la fundació clandestina de l’Amical de Mauthausen, en defensa de la memòria de les deportades i deportats catalans i espanyols en tots els camps de concentració i d’extermini nazi.
La seva vida, la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria de les deportades i deportats als camps d’extermini nazi, i la defensa dels drets humans la van fer mereixedora de la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya atorgada el 3 de març de 2015.
